L-10

Estimat L-10...


Quan m'he llevat, ja sabia que avui no seria un dia qualsevol...

Toca aixecar-se ben d'hora i fer un passeig surrealista fins el mar durant més de dues hores. Tot això per descobrir que només has arribat on vas començar. A la mateixa parada, on dos camins es bifurquen i dues realitats se separen.



Així, de forma kafkiana arribo al casting, em sento dintre (literalment) d'un dels mobles que hi ha al menjador, la tele, i m'oblido que he d'estudiar un text d'allò més absurd.
caca!
Total, la prova de conya, m'ho passo bé i aprenc de mi mateixa.

Per arrodonir, només fa falta mencionar que vaig a restaurants on em porten coses diferents d'aquelles que demano, o com a mínim, fusionen el meu plat amb altres que hi ha a la carta :)

De debó, matí increíble. Només donar les gràcies a qui es perd amb mi amb l'L-10 i comparteix la meva il·lusió de nena petita.
I també a l'Empar Moliner! que em va donar ànims! :D

Quien, quien quien piensa abandonar,
Quien quien volverse a equivocar,
Quien quien parar rectificar,
A ver quien quien piensa
que no hay una puerta, o un avión a una isla desierta,
al final quien cree que esto es un día
normal.

Ahora a ver quien cree, que esto es un dia normal!!!