lluny d'aquella ciutat t'he vingut a cercar
i ara vull saber per què t'he vist tan lluny del meu costat
distant i misteriosa, absència dolorosa
i ara no se si quedar-me assentat amb els braços ben creuats
o potser es millor dibuixar una cançó i desitjar-te el millor
i que el vent quan bufi amb força et porti vells records
i el cel farcit d'estrelles et doni la claror
i que el teu camí retrobi un hort a l'horitzó
i els dies et retornin la joia dins del cor
dins del cor_
5 comentaris:
Tu has escrit això? :-|
Deu ni do, no coneixia aquesta faceta teva.
Bon cap de setmana! :)
A veces es muy bonito quedarse a escuchar el viento y ver como mueve las hojas en la calle mientras tú estás calentito en casa.
no te fies del viento, no se deja ver y cambia cuando menos te lo esperas
Per cert, molt bo el bloc Mònica!
Publica un comentari a l'entrada