I llevar-me cada dia, pensar que el dia serà tan bonic com sempre i més diferent que mai.
Que els somnis no són només de futur, si nó que cada dia és un nova bombolla que s'origina amb el primer raig de sol i que s'esborrona quan em fico al llit.
Per les petites coses que m'acompanyen cada dia i fan que continui endavant.
El raig de sol d'avui, el somriure de demà, les converses de demà passat, els valors que m'obliguen a lluitar pel que crec.
Perquè realment hi crec
Perquè no em puc estar quieta mentre el rellotge no para
Conec el perill de viure de pressa, però el temps em crema a les mans, i s'esmicola poc a poc entre els meus dits.
Viatges, projectes, idees, il·lusions
Perquè no necessito dormir...
Perquè em passo el dia somniant...
GREEN DAY: Time Of Your Life
Ulls clucs
Train Ride (05.06.09)
Fa 17 anys
3 comentaris:
ya sabes que no soy muy espavilado y estos blogs así tan profundos no son lo mio xD
si, que hacía mucho tiempo que no me pasaba por el blog, pero tu tambien hacía mucho que no actualizabas.
algun dia actualizaré yo, pero no de momento.
be sidra my friend
¿Qué pasa señorita Lasswell? ¿De resaca después del susto de teorías? Tus entradas son tan pasionales que cuesta interpretarlas, però això també és macu. Aprovecha el fin de semana para quitarte de la cabeza los 37 autores que nos amargaron el viernes y nos vemos la semana que viene! ;)
Jose
Monik, hacia tiempo que no publicabas nada, pero es evidente que valia la pena esperar...
Los sueños, ilusiones, metas, pasiones, dan color y sentido a la vida, cuando alguna de estas falla todo es monotono. El leer cosas como las que escribiste me hacen reflexionar y mirar mucho mas de cerca todas las pequeñas y grandes cosas que hacen que cada dia al levantarme un mi rostro haya una sonrisa.
Un beso princesita.
Publica un comentari a l'entrada